Ja des dels començaments de la seva trajectòria vaig creure amb Miguel Poveda i que faria una carrera extraordinària com s’està demostrant. Cada cop més artista i més taules a l’escenari.
Els seus fidels col·laboradors, en Chicuelo a la guita i Joan Manuel Amargós al piano i arranjaments, han ajudat de manera definitiva a aquest èxit obtingut.
Ara fa exactament 10 anys que els vaig convidar al Festival de Cadaqués i aleshores, quan no tenia el reconeixement actual, ja va obtenir un èxit aclaparador.
El concert de l’altra dia fou molt emotiu i el públic s’ho va passar d’allò millor. A part de la qüestió artística varem tenir la sort de gaudir d’una nit meravellosa, sense vent i amb bona temperatura. La instal·lació actual de l’escenari de Sa Conca ha millorat molt respecte a altres ocasions ja que l’impacte visual no és tant desastrós. També el so estigué prou ben tractat, tot i que al començament el teclat no se sentia prou clar, el so del piano horrorós i la guitarra molt descompensada. Va millorar amb el temps ja que les correccions ” in situ ” foren les adequades.
És d’agrair a Poveda les seves immersions en genres que no li són propis (quan fa flamenco, que és lo seu, puja molt la qualitat) i el resultat final és prou satisfactori.
Si comparo la seva actuació amb la de fa 10 anys haig de reconèixer un valor artístic superior, però sovint la, diguem, sobre actuació i un cert amanarament arriba, fins i tot, a molestar.
Per exemple el “cant dels ocells ” el va “aflamencar” enormement, perdent part de la seva eséncia expressiva la qual cosa no va ocórrer en el concert del 2005.
Felicito a l’organització de Festival per l’encert de convidar-lo i que faig extensives als amics Chicuelo i Amargós (també al batería ) per la part que els toca que és molta.
