Els aficionats a la música, aquells que assisteixen regularment als concerts o estan abonats a cicles musicals, es preocupen, com és natural, d’escollir curosament aquells espectacles que pensen que els poden agradar més. Normalment, es decanten pel que coneixen, pels intèrprets de renom etc. i pocs s’interessen sobre els compositors, obres i artistes desconeguts.
Els programadors, que saben molt be les actituds dels seus clients, ja dissenyen també alguns espectacles de caire més populars o mediàtic i fan propostes específiques encaminades a poder assegurar una audiència nombrosa.
Sovint, per la meva condició professional, em fan la pregunta: qui concert és més interessant d’anar a escoltar?.
Tot i ser un assumpte molt personal, ja que depèn sovint del gust de cadascú i de la formació o experiència viscuda, hem de distingir entre lo conegut ( que ens “agrada, o no”, o més ben dit el que “entenem, o no”) i lo desconegut (que desconeixem fins i tot si ens pot “agradar o no”). Em refereixo tant a compositors com a obres o intèrprets. A vegades coneixem el compositor i no l’obra, altres vegades l’obra i no l’intèrpret i altres combinacions entre els tres factors.
Evidentment, la tendència general és “assegurar la jugada” i decidir-se per allò que coneixem i que sabem de segur que ens agradarà.
La pregunta és: què és lo bo per anar a escoltar?
Jo considero que no hi han obres musicals “bones” ni “dolentes” i que cada una d’elles té el seu valor especific i concret i que convé arribar a descobrir-lo. I ací entra en joc l’intèrpret, la seva labor de fer possible que l’essència i el valor de l’obra sigui palesa. Per una banda per exemple, una sinfonia de Mozart pot ser un desastre tocada per una mala orquestra o sota la batuta d’un director inepte. D’altra banda una obra, en principi mediocre o pot reeixida, amb un bon intèrpret pot prendre significat i vida.
Amb aquesta manifestació no vull dir que lo més important és considerar solament l’intèrpret ja que cal també valorar quina és l’actitud d’aquest davant la música. Jo distingeixo d’una banda entre aquells que estan al servei de la música i que la seva actitud i objectiu principal és el de trobar l’essència de l’obra musical i d’altra banda aquells que utilitzen la música pel seu lluiment i promoció i en el fons no els interessa l’obra del compositor.
NO CAL SER EXPERT PER ADONAR-S’EN!
Malauradament el mercat no té en compte aquest darrer factor i ens trobem sovint que hi han artistes molt valorats i considerats que pertanyen clarament al segon grup.
En definitiva, la resposta a la pregunta de l’escrit és què s’ ha de donar confiança als bons intèrprets (els del primer grup), sigui quina sigui l’obra o el compositor en qüestió, ja que assegurem el poder escoltar una versió autèntica i un coneixement correcta de l’obra. Si per el contrari preferim anar escoltar una obra coneguda, que ja sabem que ens agrada, amb un intèrpret diguem-ne dubtós (del segon grup) gaudirem de “qui sap lo” i viurem una falsa realitat musical.
Amb aquesta manifestació no vull en absolut magnificar el BON INTÈRPRET ja que, per a mi, LO IMPORTANT ÉS L’OBRA MUSICAL. És, però justament, aquest bon intèrpret el que m’assegura el poder gaudir plenament de l’obra.
La meva recomanació és que, de tant en tant, i sempre que en assegurem una bona interpretació, ens atrevim a anar a escoltar compositors i obres desconegudes. És una manera de créixer musicalment i ampliar l’àmbit de la nostra sensibilitat musical.