La setmana passada vaig tenir el privilegi d’impartir un seminari estructurat en tres sessions sobre Fenomenologia aplicada a la música. Aquesta proposta va generar una gran expectació, especialment perquè, als conservatoris i escoles de música, aquest enfocament és pràcticament desconegut.
A nivell personal, em sento profundament agraït per la resposta positiva que han tingut els meus arguments fenomenològics. Aquesta experiència m’omple d’esperança sobre el futur de la música, fins i tot en un món que sovint tracta aquest art de manera superficial o mercantilitzada. Crec fermament que una aproximació com aquesta pot ajudar la música a recuperar la seva essència i a sobreviure amb la dignitat que mereix, malgrat les adversitats actuals.
La fenomenologia musical planteja una aproximació única a l’escolta, basada en la manera com la consciència musical interactua amb el so i el fenomen musical en general. Es tracta d’una experiència d’escolta natural, que deixa de banda la necessitat d’analitzar intel·lectualment la música o de justificar les emocions que sentim en interpretar-la i escoltar-la. Aquesta metodologia permet reconnectar amb la música d’una manera més autèntica i orgànica, posant l’accent en la percepció directa del fenomen sonor.
El seminari va tenir una molt bona acollida, tant entre els alumnes com entre professors i aficionats, ja que representa un enfocament innovador i profundament necessari. En un moment on la música sovint es redueix a un tractament superficial, aquesta proposta va captivar els participants en fer-los redescobrir la música com a experiència viva i significativa.
Una menció especial mereix la darrera sessió, que va comptar amb la col·laboració del quartet de corda del Conservatori de Manresa. Durant aquesta trobada, vam treballar el Quartet de Haydn, op. 33, núm. 2, conegut com a “L’acudit”. Els joves músics, així com el públic assistent, van tenir l’oportunitat de veure com els conceptes fenomenològics exposats en les sessions anteriors es podien aplicar a la pràctica interpretativa. Aquesta experiència va permetre una comprensió més profunda de com la fenomenologia pot transformar la nostra manera d’entendre i de viure la música.