Hi ha qui diu que som el que fem, i també el que diem. I és cert que les nostres accions i paraules configuren la nostra manera de ser. Però això només és vàlid si aquestes accions i paraules neixen d’una coherència interna, d’una connexió sincera amb allò que som en el nostre interior.
Sovint, però, no actuem des d’aquesta autenticitat. Les circumstàncies ens poden portar a prendre decisions condicionades per interessos personals, econòmics, polítics o fins i tot per la necessitat d’amagar alguna cosa. Per exemple, una persona que es mostra amable amb tothom pot fer-ho per veritable empatia, però també per pura conveniència o per mantenir una determinada imatge social.
El mateix passa amb les paraules. A través del llenguatge podem expressar els nostres sentiments més profunds, però també podem utilitzar-lo per manipular, enganyar o projectar una imatge que no es correspon amb la realitat. Un polític que parla de justícia i igualtat pot creure-hi realment, però també pot estar només buscant vots.
Un element que sovint ens revela una veritat més profunda és la comunicació no verbal. Els gestos, les expressions facials, la postura corporal… Tot això, en ser més espontani, pot mostrar millor el que realment sentim o pensem. Per exemple, una persona pot dir “estic content de veure’t” amb la veu, però si evita el contacte visual i té els braços creuats, potser la seva expressió corporal explica una altra història.
A més, el que diem sobre els altres diu molt sobre nosaltres mateixos. Quan critiquem algú i el titllem d’“imbècil”, potser estem projectant en ell una part nostra que no ens agrada. I quan admirem algú, també estem reflectint en ell una qualitat que valorem i que potser posseïm en algun grau.
Aquesta coherència entre el que fem, diem i sentim també és essencial en el món de la música. Un compositor que escriu una peça des de la seva veritat interior aconsegueix transmetre emoció. Un intèrpret que toca amb autenticitat connecta amb el públic. I un oient que escolta sense prejudicis es deixa transformar per la música. Quan la música neix d’un interès purament comercial o d’una execució mecànica, perd aquesta màgia.
Per això, és fonamental que les nostres accions, paraules i gestos sorgeixin d’una coherència interna. Quan actuem, parlem i ens expressem des d’aquesta veritat interior, la nostra comunicació amb el món esdevé més autèntica i profunda.