Per a mi un Àngel Soler ha sigut un referent important, que va influir, sens dubtes al fet de que finalment jo em dediqués a la música.
Tot i que els meus inicis musicals, lligats a Virtèlia i a l’Academia de Música (fundada per l’avi Joan, el pare Josep Jordi i l’entorn Massià) i concretament els de piano amb Maria Rosa Llorens, fou el contacte amb l’Àngel i les seves classes particulars de piano que vaig rebre a casa seva, les que em portaren a posar tot el meu interès definitivament al estudis musicals. En aquella època estudiava a la Universitat la carrera de física i les meves experiències musicals estaven centrades en la direcció dels meus companys de la coral Garbí.
Les classes eren divertides, amenes i engrescadores. Les seves indicacions musicals eren clares i tot el que m’ensenyà fou molt pràctic i aplicable en el futur. Sempre sortia de les seves classes molt animat, motivat i amb ganes d’estudiar més. Sempre m’impresionà la seva trajectòria, els seus inicis, amb els problemes físics que havia de suportar d’infant i la superació que demostrar, assolint, potser gràcies a les dificultats, un nivell de formació excelent. M’explicava que estudiava el repertori pianístic, llegint les partitures des del llit i sense el teclat, degut als impediments que tenia. Aquest fet m’ha servit tota la vida per arribar a l’anàlisis de les partitures, duguem-ne “en sec”, ès a dir sense l’ajut de cap instrument sonor.
Lo curiós és que em sentia confiat amb ell i la relació era sempre fàcil, senzilla i fins i tot d’amistat. Recordo un dels consells que em donà, sempre amb un to irònic, en relació a la interpretació de Bach, “només cal endollar-ho a la xarxa elèctrica”, volen dir-me que calia una continuïtat en l’exposició i evitar una expressió massa romàntica.
El contacte amb ell em relacionà també amb altres músics, molts de l’orquestra de la ciutat (Alpiste, Francesch, Gratacós, Busquets, Ros etc..)ja que era un excelent acompanyant i figurava en multituds de concerts i activitats, pel seu nivell musical i els seu caràcter bromista i extravertit. En aquell temps era, per a mi, “l’home orquestra”.
També vaig participar i col·laborar molts cops amb ell a l’entorn de JJMM i en relació amb els concerts per a escolars que realitzava aquesta entitat. Amb l’esmentada Coral Garbí, també hi participà com a pianista acompanyant i establir amistat amb l’Anna, la seva dona que era una de les cantaires.
Efectivament, en el panorama musical d’aleshores, els any 60 o 70 l’Àngel era tot un referent.
Després del meu periple per terres alemanyes, que dura uns deu anys, vaig continuar la relació amb l’Àngel. Va ser quan ell, juntament amb en Manuel Capdevila, fundaren el Centre d’estudis musicals a Vallvidrera i em convocarem com a professor de cultura musical, en l’esmentat centre. Recordo que s’interessava molt per la meva trajectòria i parlàvem sovint del Mestre Celibidache, amb el qual també havia tingut algunes experiències personals en el temps que el mestre va dirigir el conjunt de la ciutat.
Més endavant vaig conèixer la nova escola de música que va fundar amb altres companys (Albert Balcells, Dolors Aldea etc..)i també compartirem altres experiències com la de formar part d’un jurat d’un concurs de joves intèrprets a Castellterçol, que sempre recordaré per les seves correctes i sàvies valoracions i l’ambient distès que sabia crear al seu entorn.
Gràcies Àngel per la feina feta, els moments que hem compartit. Et recordarem!
Francesc llongueres