Ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a l’assaig general de l’òpera de Mozart. Una posada en escena molt bona i un repartiment de luxe, amb veus importants com la soprano alemanya Juliane Banssen et. L’escena té lloc en un hotel de luxe i la veritat és que amb molt encert. Ara bé els elements musicals van quedar en segon o tercer pla. A mi, en general, em costa bastant combinar la música amb l’escena. No sé fins a quin punt el fet d’adjudicar a una òpera de Mozart qualsevulla representació és lícit. Jo crec que no i que hi ha d’haver una certa limitació. El caràcter de la música requereix una posada en escena que no la distorsioni. Vaig haver de prescindir d’escoltar la música i em vaig anar deixar portar per l’escena imaginant-me una altra música més adient i que combini més amb l’actualitat requerida. Normalment acostumo a no mirar gaire la representació i em concentro amb la interpretació musical. Però aquest cop ho he aconseguit, finalment gracies a la pèssima realització d’un Josep Pons molt mecànic i preocupat per la conjunció, cosa que no assolí del tot. Altres vegades, sobretot en programes simfonics he valorat la seva feina conductora mostrant un cert discurs musical, una correcta articulació la qual cosa es podia admirar.
