Concert de la London Symphony. Valeri Gergiev

L’orquestra és un conjunt que supera l’excepcionalitat; és un magnífic instrument, tant pel que fa a la seva sonoritat, com a la precisió rítmica i altres qualitats. Uns músics extraordinaris amb una gran disciplina simfònica, i també amb una exquisida flexibilitat interpretativa.
En tot cas no podem dir el mateix del director rus, que malgrat acreditar un magnífic currículum professional, i sense dubtar en cap moment de la seva personalitat artística i de la seva valoració com a músic de primera línia, ens va portar a una estètica molt allunyada del que s’esperava per la seva posició en el món musical. La música és un llenguatge de comunicació com qualsevol altre, és a dir, té les seves regles de joc, bàsiques, que s’han de respectar: les seves síl·labes, les paraules, les frases principals, les secundàries etc., que amb una bona accentuació i dicció ens permeten seguir amb facilitat el discurs proposat pel compositor. Un segon aspecte a assenyalar és l’expressió, que a cada moment ha de ser la justa, i d’acord amb el material musical. Posar-hi massa èmfasi, o massa poc, pot ser fatal de cara a la comprensió de l’obra. També és important allò que anomenem equilibri entre les parts, que ens permet diferenciar el que és essencial del que no ho és tant.Tot plegat fa que la música es pugui percebre en la nostra consciència com un “organisme” que ha de néixer i desenvolupar-se de manera natural i que, per tant, necessita respirar, tenir els seus moments d’excitació i de descans, i que també ha de morir. Doncs be, el nostre director no va seguir del tot aquest petit, però fonamental, guió, induït sovint per aconseguir efectes sonors i dinàmics que no afavorien la comprensió de la intenció interna de la composició. Per exemple, en totes les danses de Petruschka hi va faltar justament el caràcter de dansa, valgui la redundància; més aviat semblaven marxes militars executades a tot drap (massa ràpid). Gergiev en va fer una direcció massa intervencionista, vull dir amb això que no cal estar tant a sobre de la interpretació i és bo deixar que l’organisme de la música circuli per si sol i segueixi el seu curs natural.La seva tècnica gestual va ser del tot inexistent, encara que potser aquest no és el detall més rellevant, ja que és molt més important una correcta interpretació musical (una bona tècnica és absolutament necessària, però, per aconseguir un control del material sonor). Be, el resultat final va ser un concert, sens dubte, extraordinari, amb efectes sonors i dinàmics molt reeixits, una demostració evident de capacitats comunicatives i amb una orquestra de primera línia, tot plegat en un marc social favorable. Llàstima que el sentit de la veritable comunicació musical quedi sovint al marge.