CRITICA MUSICAL “PÒDIUM” 1/2009

by | febr. 15, 2009 | Crítica musical; Virtèlia

intèrprets
Eduard Fontbona, piano, Stanislav Stepanek, violí, Carles Raich, piano. Quartets de cordes de l’Escola Oriol Martorell (M. Cubarsi, L. Roigé,violins; M. Rovira, viola, J. Portell, violoncel); (M. Ferré, N. Ordoñez, violins, P. Torres, viola, M. Peñalver, violoncel) Quartet de violins de Virtèlia (A. Costan, A. Crous, T. Galvez, A. Stoppa, violins) Obres de Mozart, Telemann, Haydn, Txaikowsky, Beethoven, Turull i Toldrà.

El passat dilluns dia 26 tingué lloc el primer concert “pòdium”, activitat que organitza Virtèlia Escola de Música per tal de donar la possibilitat als nostres alumnes i professors de l’Escola i també d’altres centres a participar en audicions públiques. Eduard Fontbona, professor de Virtèlia ens interpretà el conegut “adagio” de la sonata en Fa menor KV.280 de W.A. Mozart. La interpretació fou precisa, sentida i expressiva, però hi vàrem trobar a faltar l’aire de dansa que requereix una peça escrita “a la siciliana”.Accentuant una mica més els contrastos dinàmics, hagués aconseguit una millor continuïtat en el discurs musical. Actuaren tot seguit dos quartets de corda de l’Escola Oriol Martorell. El primer, format per alumnes molt joves, demostraren una gran serenitat davant del públic. La interpretació del “presto” del quartet en Re M de F J. Haydn, tot i que el “tempo” fou més aviat “moderat”, i que es pogueren observar algunes imprecisions en l’afinació – d’altra banda totalment comprensibles donada l’encara incipient tècnica instrumental -, ens donaren una molt bona impressió de conjunt i se li pot preveure un futur en la música de cambra molt esperançador. En la “Marxa” del Trencanous de P.I. Txaikowsky no aconseguiren quadrar el tempo, caldria treballar més a fons la precisió rítmica. El segon quartet de corda, format per alumnes d’un nivell superior, afrontà la interpretació del primer moviment del quartet op.18 nº 4 de L.v. Beethoven. La impressió fou bona, sobretot pel que fa al tractament de les veus intermèdies (violí segon i viola). La part del primer violí és molt delicada i requereix més seguretat tècnica que ben segut anirà adquirint amb el temps. Cal treballar sobretot els moment de gran intensitat en relació a la qualitat sonora global. El quartet de violins de Virtèlia ens oferí una peça de G. Ph. Telemann. Desprès d’un breu “adagio” que ens va semblar afinat i estilísticament correcte, i malgrat alguns dubtes en la “cadenza” final afrontaren un “allegro”, un moviment polifònic a mena de cànon en el qual les veus passen per tots els instruments i això, requereix igualar els cops d’arc, i ho aconseguiren força. El tempo era lent i la conseqüència fou una sensació d’alentiment general. Finalment actuaren Stanislav Stepanek i Carles Raich, professors de Virtèlia, que ens oferiren dues obres molt significatives de la música catalana: Els “6 cants intranscendents” de X.Turull i el “Sonatí de la rosada” d’E. Toldrà. Els dos intèrprets es trobaren, a cada moment, molt a gust entre ells i amb el material sonor proposat. S’ha de remarcar que, desprès de més de quinze anys entre nosaltres, el violinista Stanislav nascut a Txèquia ens demostrà un coneixement molt profund i una sincera estimació cap a la nostra música. Poguérem valorar i gaudir, a cada una de les peces de Turull i Toldrà, la inspiració del cant, la senzillesa de les frases, l’expressió musical justa a cada moment i també una sonoritat exquisida, característiques de la música mediterrània. Felicitats i gràcies a tots els participants del primer Pòdium i des d’ara els convidem a col•laborar en properes edicions.
Francesc Llongueres, director de Virtèlia escola de música.