El proppassat dijous dia 2 d’agost assistí a Peralada a l’assaig general de la producció del Don Giovanni de Mozart, a càrrec de la Deutsche Oper Berlin, en motiu del seu centenari. Em va entusiasmà el nivell general de l’extens repartiment vocal amb el baríton Carlos Álvarez (Don Giovanni) al costat de Robert Gleadow (Leporello), Josep Kang (Don Ottavio), Marco Mimica (Masetto) i tot un etcètera de bons i reputats cantants.
També vaig valorar i admirar el muntatge escènic de Roland Schwab. Potser el vaig trobar una mica carregat – masses idees alhora- i penso que difícilment el públic pugui arribar a captar plenament el seu contingut durant la representació.
La direcció musical de Guillermo García Calvo, una de les batutes espanyoles més afincades al panorama musical alemany, va tenir un paper secundari. Ja es va entreveure amb el tractament de l’obertura, sense cap d’interés i cercant efectes i contrastos innecessàris . Durant tot l’assaig, la música va continuar en segon pla i supeditada als altres elements, i fins i tot sovint van haver-hi moments de precipitació i de falta de coordinació amb els intèrprets. De fet va ésser un assaig amb moltes interrupcions, masses per ser un general.
Sempre he pensat que deu ser complicat i molt difícil combinar a la perfecció els diferents elements que intervenen en una òpera. Segur que caldrien molts assaigs per a aconseguir-ho, temps que no tenim.
El procés natural en la composició d’una òpera, és el següent: primer un argument, un llibret que ens porta a una idea escènica, i després el compositor incorpora la música. En aquest cas és tot el contrari, amb el pretext de modernitat, també de provocació i desig de portar l’escena a la realitat actual, s’interpreta el text per adequar-lo a l’escena i es conserva la mateixa música, pensada per Mozart per una altra ocasió i ara, utilitzant-la i relegant-la a un pla expressiu totalment secundari.
Be, altra manera de dir-ho; si Mozart hagués conegut la nova intenció del llibret i el muntatge escènic proposat , probablement hauria decidit compondre una altra tipus de música.
Sincerament, hagués preferit modificar totalment el text, conservar l’excel.lent muntatge escènic i incorporar-hi una música totalment diferent. Però aleshores hauriem de parlar d’un altre Don Giovanni, no el de Mozart.