Des del moment de néixer—potser fins i tot abans—i fins a la mort—potser més enllà també—som constantment sotmesos a un flux incessant d’estímuls provinents de les circumstàncies que ens envolten, del nostre origen i del context en què vivim.
Ens llevem de bon matí i, amb sort, recordem els somnis, sovint caòtics, a vegades reveladors. Potser ens queixem del temps, que no ens permetrà fer qui sap què, o bé, en mirar les notícies, prenem consciència del que passa al món—o, més aviat, del relat que en fan els opinadors i experts. A això s’hi sumen la trucada inesperada, el missatge al mòbil, el correu electrònic, les factures, els deutes, les notificacions… I encara els possibles retrets de la parella o dels fills.
Així comença el dia, també ple de desitjos sobre com haurien de ser les coses. Alguns es faran realitat, però molts, per desgràcia, no. I només és el matí! Què haurem viscut quan arribi l’hora d’anar a dormir? Què somiarem?
A cada moment de la nostra existència, hem d’aprendre a gestionar les emocions—siguin positives o negatives—que aquest allau constant de situacions ens provoca. Moltes d’aquestes situacions esdevenen obstacles a resoldre, i fer-ho no és senzill. Les dificultats, sovint, s’enquisten en el nostre interior i ens fan caure en la trampa de pensar que el món està en contra nostra. La tendència natural és buscar culpables en lloc de comprendre que els problemes són, en realitat, oportunitats per aprendre i créixer.
És evident que, mentre gestionem un conflicte o un repte, no som feliços. Pensem en el músic: quan compon, estudia una obra o aprèn el seu instrument, s’enfronta a dificultats tècniques i de comprensió. L’assaig en una orquestra està ple de “no” fins que, a poc a poc, aquests van desapareixent. No s’arriba mai al “sí” absolut, però sí a l’estat de felicitat que prové d’haver superat els entrebancs. Els dits sobre el piano o el violí comencen a respondre, i l’obra musical pren sentit.
De la mateixa manera, en la gestió de les situacions vitals, cal persistir en la recerca de solucions, sabent que tot allò que vivim forma part del nostre camí per créixer i avançar.