El proppassat dia 19 d’abril tingué lloc l’acte d’homenatge a la Sala de Cambra del Palau de la Música Catalana.
Mariona Carulla presidenta de l’Orfeó Català, presentà l’acte i els membres de la taula. Va comentar la necessitat d’organitzar aquest homenatge i va destacar els mèrits de la labor del mestre durant la seva llarga trajectòria com a sots director de l’Orfeó Català. En Lluís Millet , assessor musical de l’Orfeó, glosà de manera molt brillant la figura de Llongueres, que fou company del seu pare durant més de vint anys, explicant algunes anècdotes interessants com a orfeonista, director de la coral T.L. de Victoria i com ex-virtelià. Després la Presidenta em va donar la paraula i vaig aprofitar per agrair públicament aquest reconeixement i per expressar els meus sentiments i els de la meva família al respecte. També vaig demanar que la vinculació dels Llongueres amb l’Orfeó Català ,tingués continuïtat en un futur. Seguidament vaig presentar el CD de les cantates “La petita venedora de llumins” i “la fona de David”, agraint a tots aquells que han fet possible aquesta iniciativa i a tots els intèrprets i demés col·laboradors. Vaig presentar un vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=7qIKAsP43iY) amb imatges del mestre i amb els “traks” principals del CD . Tot seguit actuaren els cors infantils del Palau i de Virtèlia, conjuntament i sota la direcció d’Oriol Cabot, que interpretaren tres fragments de “la petita venedora” Un cop acabada la meva intervenció, prengué la paraula el crític i investigador musical Jorge de Persia, que feu unes reflexions interessants sobre la necessitat de rescatar les obres , encara no editades del mestre així com la de molts altres compositors catalans. Finalment va cloure l’acte el Honorable Conseller d’ Educació de la Generalitat de Catalunya que també va reforçar la figura del mestre i director d’escola (“un exemple d’autoritat que ja voldriem actualment a les escoles”) i també va explicar algunes anècdotes personals com a ex-virtelià. ” Actes com aquest, reforcen i donen sentit al país”.
La sala estava completament plena i molts interessats es varen quedar a fora del recinte. L’emoció presidí la sala , en tot moment, i els molts virtelians que hi assistiren ja parlaven d’organitzar una altra trobada , l’any vinent , en motiu del centenari del naixement del mestre.
Francesc Llongueres, fill del mestre.