Encara que en aquest espai solament escric sobre música, vull fer una excepció i comentar aquesta pèrdua tant sentida. Recentment vaig tenir el privilegi de visitar-lo a casa seva i el record d’aquella trobada encara m’impressiona.Un home que amb 104 anys ha tingut evidentment una perspectiva de la vida impressionant (comentava que els cicles es repeteixen contínuament i res del què passa és nou). La seva serenor, la mirada noble, el somriure d’infant i tot el que deia amb tranquillitat i ple d’humanitat em feia pensar, en tot moment, en una obra d’art , en una simfonia vital. Gràcies per la teva música Moisés.