Si s’ha de valorar un concert pel nombre de gent que hi assiseix, haig de dir que el d’ahir -dia 4 d’agost del 2009 -a l’Olivar de Sa Conca (la nova ubicació de les noves edicions del festival , amb punt) va ser tot un éxit. Es evident que les coses han canviat en les darreres dues edicions i no es pot dir que sigui en sentit positiu. La nova direcció del festival, recolzats plenament per la corporació municipal, han situat el nostre pretigiòs festival a un nivell molt baix pel que fa a la programació actituts i maneres de procedir.
El concert d’ahir, a part de tenir una connotació molt “comercial” (massa pel meu gust)i sense referir-nos a la qualitat de l’intèrpret, no es podia aguantar fisicament.
Està clar que la música portada a espais que no no li son propis ( entenc que a vegades convé fer alguna concesió… segons les circumstàncies), necessita una certa amplificació per a poder-ho escoltar. Ara be, aquest és un tema molt delicat. Amplificar per que si i ,de qualsevol manera, pot arribar a matar la música i demés aspectes de la comunicació artistica. I així fou!
Personalment vaig haver de sortir de la meva localitat (ah! no vaig ser l’únic) per a refugiar-me al final de l’olivar i evitar els impactes del sobre amplificat “cajon”, que atentaven de ple al meu cos i ànima, a part de que els demés instruments de la banda (baix, guitarres etc.) no deixaven sentir amb claretat a la “cantaora”, que va tenir el seu moment més iteressant quan es va veure alliberada de la banda i solament acompanyada pel teclat.
Possiblement els organitzadors, pel que veig insensibles a la música, això si amants del soroll i del volumen sonor ( ves a saber de que més), hauran anat a dormir, pensant en que va ser una nit màgica i especial.
Evidentment tot això no te res a veure amb la música. Vull creure en la sensibiltat de la gent, però m’entristeix l’elevat grau d’acceptació popular envers aquests tipus d’aconteixements. F.LL.