Seria lògic pensar que sí, però per tal que la comunicació sigui efectiva, cal que es donin certes condicions prèvies. En primer lloc, és essencial que els interlocutors parlin sobre un mateix tema. Això implica establir referències clares que delimitin el camp de la conversa i evitin malentesos.
L’emissor, és a dir, qui transmet el missatge, ha de tenir sempre en compte el receptor. Això vol dir que ha de preveure la possible reacció de l’altre i ajustar tant el to com les paraules emprades per mantenir la comunicació oberta i fluida. Un diàleg efectiu requereix frases curtes i clares, que permetin valorar contínuament la resposta de l’interlocutor i assegurar que hi ha enteniment en cada moment.
És inevitable que els participants en una conversa parteixin de posicions diferents. Per això, l’objectiu ha de ser apropar aquestes posicions progressivament. A més, abans d’iniciar qualsevol diàleg, convé tenir clar fins a quin punt un està disposat a cedir; si no hi ha marge per a l’entesa, potser és preferible finalitzar la conversa abans que es converteixi en un conflicte estèril.
Aquestes mateixes dinàmiques es poden aplicar a la música, que, com a llenguatge artístic i emocional, també es regeix per unes normes de comunicació, encara que d’una manera més abstracta. Les relacions entre els sons —mitjançant l’harmonia, la melodia, el ritme i els contrastos que el compositor estableix— generen una tensió interna que l’intèrpret (l’emissor) transmet al públic (el receptor). Malgrat que aquest darrer no emeti una resposta sonora, la seva reacció és percebuda per l’intèrpret, i d’aquesta manera s’estableix un diàleg subtil, una comunicació que pot esdevenir fins i tot transcendent.
Així doncs, perquè el diàleg entre les persones (o fins i tot entre altres éssers) sigui realment efectiu, cal que sigui empàtic i fluid, encara que el punt de partida sembli molt distant. Si s’estableixen referències comunes i es té en compte l’estat anímic del receptor, la comunicació serà més eficient i es podrà afirmar, amb fonament, que “parlant la gent s’entén”.