1-Es va parlar -de nou i com a tema recorrent- del funcionament o de la naturalesa de la “consciència musical” o “pensament musical”, remarcant que està lluny de l’estat que en diem “concient” ( de l’alemany “Bewustssein”) en el què es mou bàsicament el pensament intel·lectual. Tampoc té res a veure amb el que diem “l’inconscient “(que no deixa de treballar), sinó que es tracta d’una activitat mental en el que funciona “l’esdevenir conscient”, sense ésser-ne (o “Bewusstwerden”). D’aquesta manera ens relacionem directament amb les emocions i els sentiments. Hem d’evitar doncs que, a l’escoltar música, funcioni el “pensament”, ans el contrari, procurar que flueixi la musica per tal de què es mogui la “consciència musical” i per tant l’estat emotiu.
2- També varem repasar els factors principals que mouen la música i que bàsicament utilitzen els compositors: el so (la tonalitat, l’harmonia etc.) i el ritme (el pols, el compàs etc.). Són els fonamentals ja què els nostres sentits poden captar-ne les petites i sensibles variacions. És a dir que els podem estructurar i organitzar-ne les combinacions entre ells d’una manera molt precisa.
3- Els altres tres elements, els anomenats secundaris: la intensitat, el timbre i l’articulació són subjectius i no tant estructurats pels nostres sentits com ho són els altres. S’utilitzen per a ampliar i concretar l’expressivitat, que, de per si, ja tenen els elements anomenats principals.
4- Es va insistir de nou en la “forma musical” que engloba i organitza les diferents articulacions, els estructura i posa de relleu el procés tensional necessari per a moure la nostra consciència musical.
5- És varen comentar els aspectes més rellevants de la vida de Mahler: la relació sentimental amb Alma Mahler, dramàtica i plena de dificultats; el contacte amb el cercle de modernistes de Viena (moviment Secessionista); la seva condició de jueu, més tard convertit al catolicisme per a qüestions professionals; i el seu forçat exili als EEUU etc.
6- Alguns comentaris sobre la seva condició professional com a director d’orquestra (que per cert odiava) i la faceta, ara si, vocacional de compositor durant les vacances. La seva obra representa un pas important vers la modernitat i encara que els seus contemporanis no el varen compendre massa, (si alguns músics importants com Arnold Schönberg, Bruno Walter, Otto Klemperer etc.) la seva música es redescobreix als any cinquanta gràcies a alguns directors com L. Berstein, R.Kubelik etc.
7- Es varen projectar en pantalla fragments de cada un dels cinc moviments de la setena simfonia (amb Berstein i els filarmonics de Viena), fent especial atenció als temes i fragments principals de l’obra, comentant-ne (també cantant) les característiques fonamentals, la seva expressivitat, i també aspectes de la interpretació.
Francesc Llongueres.
2- També varem repasar els factors principals que mouen la música i que bàsicament utilitzen els compositors: el so (la tonalitat, l’harmonia etc.) i el ritme (el pols, el compàs etc.). Són els fonamentals ja què els nostres sentits poden captar-ne les petites i sensibles variacions. És a dir que els podem estructurar i organitzar-ne les combinacions entre ells d’una manera molt precisa.
3- Els altres tres elements, els anomenats secundaris: la intensitat, el timbre i l’articulació són subjectius i no tant estructurats pels nostres sentits com ho són els altres. S’utilitzen per a ampliar i concretar l’expressivitat, que, de per si, ja tenen els elements anomenats principals.
4- Es va insistir de nou en la “forma musical” que engloba i organitza les diferents articulacions, els estructura i posa de relleu el procés tensional necessari per a moure la nostra consciència musical.
5- És varen comentar els aspectes més rellevants de la vida de Mahler: la relació sentimental amb Alma Mahler, dramàtica i plena de dificultats; el contacte amb el cercle de modernistes de Viena (moviment Secessionista); la seva condició de jueu, més tard convertit al catolicisme per a qüestions professionals; i el seu forçat exili als EEUU etc.
6- Alguns comentaris sobre la seva condició professional com a director d’orquestra (que per cert odiava) i la faceta, ara si, vocacional de compositor durant les vacances. La seva obra representa un pas important vers la modernitat i encara que els seus contemporanis no el varen compendre massa, (si alguns músics importants com Arnold Schönberg, Bruno Walter, Otto Klemperer etc.) la seva música es redescobreix als any cinquanta gràcies a alguns directors com L. Berstein, R.Kubelik etc.
7- Es varen projectar en pantalla fragments de cada un dels cinc moviments de la setena simfonia (amb Berstein i els filarmonics de Viena), fent especial atenció als temes i fragments principals de l’obra, comentant-ne (també cantant) les característiques fonamentals, la seva expressivitat, i també aspectes de la interpretació.
Francesc Llongueres.
LA PROPERA PRÈVIA&CONCERT TINDRÀ LLOC EL PROPER DIMARTS 4 DE FEBRER (atenció al canvi de data) AL RESTAURANT LA CAMARGA A LES VUIT DEL VESPRE (3/4 per a la benvinguda). AL PROGRAMA: CONCERTS DE PIANO DE RACHMANINOF.