COR de la ICCIC (Emili Fortea)
Vaig assistir amb molta satisfacció al concert del 10è aniversari de la creació del Cor de la Institució Cultural del CIC. Una iniciativa d’alguns pares de l’Escola Thau i que, aleshores, vàrem recolzar des de la ICCIC i des de Virtèlia, escola de música i que donava, en certa manera, continuïtat a l’anterior cor del Thau, liderat per J.M. Busquets. Tot i que és tracta d’un cor jove, si ho comparem amb altres cors del nostre país, s’ha de destacar el mèrit que té el fet de que, en el món en què vivim, hi hagi gent amb l’esperit de treball i esforç que una activitat de aquesta mena requereix. Sense deixar de ser un projecte de caràcter amateur, no s’ha de desmerèixer el treball musical que han realitzat i que és va poder comprovar en el concert d’ahir. Cal continuar aquesta tasca, sense oblidar la finalitat social que té però també anar avançant en alguns aspectes en els que em referiré, que no són, en cap cas incompatibles amb la labor cultural que s’està realitzant.
Des de la meva condició de especialista en la matèria, voldria descriure o comentar o fer algunes consideracions sobre el concert, sempre amb la intenció i ànim d’aportar el meu granet de sorra, i com una crítica constructiva a la bona feina que s’està duen a cap.
“Per aconseguir una millor sonoritat del cor caldría fer un treball específic referent a la respiració (ha d’ésser més profunda i bàsicament abdominal)i també que la expressió corporal sigui més activa. Cal també atendre la emissió la veu per tal que el timbre del cor esdevingui més interessant i amb una personalitat pròpia (potser treballar amb uns caps de corda de referència). Respirant correctament, es milloraríen els inicis de cada frase, (més segurs), i sobretot els finals de frase, que sovint queden poc timbrats i mancats d’expressió.
Crec que també estaria bé de fer un treball sobre el text, la dicció etc. De fet, sovint primer preval la música al text. Al meu entendre ha d’ésser a l’inrevés. Cal en primer lloc recitar, comprendre i expressar correctament el text, mirant que les sil.labes de les paraules estiguin ben lligades i construir i donar sentit a la frase, remarcant lo essencial o principal , i lo secundari, en segon lloc. Després afegir-hi el ritme i finalment el so o la música, sempre tenint en compte la expressivitat del text i la seva correcta pronúncia.
Pel que fa a les dinàmiques, no confondre la intensitat musical amb la tensió. Els “pianos”poden ésser poc o molt tensos i el mateix passa amb els “fortes”. Abans d’introduir les dinàmiques cal entendre ben bé la expressivitat i el fraseig adequat al context i evitar situacions estàtiques i/o mecàniques.
Pel que fa a les interpretacions, el director (Emili Fortea) té bones maneres; la seva direcció és expressiva i comunicativa, i es nota un treball precís i rigorós. El repertori del concert fou variat, no exempt de dificultats tècniques i es va resoldre amb solvència.
Els 10 anys han estat, doncs, fructífers i ara cal seguir endavant, anant d’en mica en mica incorporant alguns elements, com els que he descrit anteriorment, ara bé sense perdre l’esperit que és lloable.
Per acabar, remarco la emotivitat dels darrers cants patriòtics, (la Senyera i els Segadors), molt adequats pel que estem vivint. Tot i la seva correcta interpretació, pel meu gust massa ràpids i dinàmics. Hi va faltar solemnitat .
Ànims a la ICCIC, als membres del cor, als col·laboradors, al director i ……als seguidors que recolzen en cada moment la bona feina realitzada.
Francesc Llongueres.