El dilluns dia 10 de desembre va tenir lloc una jornada dedicada a Sergiu Celibidache, organitzada per la Fundació cultural Alma Mater (adscrita a la Universitat de Bologna), a la Villa Gandolfi Pallavicini, seu de l’esmentada entitat. Precisamemt, en aquest palau, residí W.A.Mozart durant els mesos que va estar a Italià a estudiar amb Martini. Ha estat, sens dubte, per a mi, una bona oportunitat de retrobar-me amb antics companys d’estudi que aleshores apreciava molt i que feia anys que no havia vist. La jornada constava de cinc ponėncies i dos proyeccions cinematogràfiques sobre el mestre. El comisari ha estat Alberto Martelli, també alumne de Celibidache. Amb la seva dedicació i magnífica organització va conseguir crear un clima molt positiu i que es correspon perfectament a la temàtica proposada. Fa setze anys de la mort del mestre i vaig tenir la immensa alegria de comprovar que la flama continua encara encesa.
Al començament es va proyectar el film de Jan Schmit-Garre, “Celibidache” i que la majoria ja el coneixiem. De nou, però, ens han colpit profundament les imatges de la pel.lícula i ens ha fet enyorar i recordar els bons moments que varem viure sota la seva tutela. Anna Quarenta, italiana, fou la primera ponent i tot i que no el va conèixer directament feu una interessant glossa, basada en la seva recent tesi sobre la filosofia i les influències que rebé el mestre, tant de fonts occidentals (Tyssen, Hartmann i Husserl) com d’orientals (budisme Zen etc). Va intervenir seguidament la Sra. Agnés Blanche, francesa, resident a Alemanya i reponsable del Centre Celibidache a Munic. Ella va fer una aplicació pràctica molt clarificadora sobre la Fenomenología de la música, potser massa simple per a molts de nosaltres, però que a més d’un asistent li devía semblar de prou interès. A la tarda varem participar els tres alumnes directes del mestre, per explicar les experiències que varem viure, cada un de nosaltres, en aquell temps. La meva disertació, amb un traductor, estava basada principalment en el temps d’Stuttgart (del 72 al 81), el curs de direcció d’orquestra a Trier ( l’any 77) i sobre els seminaris de Fenomenología a l’Universitat de Mainz (del 79 al 81). Vaig explicar amb detalls la meva intensa i interessant relació amb el mestre en una època gloriosa , en la que Éll mostrava una energia enorme ( ens superava a tots plegats) que, juntament amb la seva, aleshores, actitud sociable , fou d’un gran ajut per a la nostra formació, tant humana com musical. El meu company Leonardo Gasparini, actual director de l’orquestra de Guadalajara (Méxic), va resaltar la importància de la técnica gestual del Mestre, que integra tota la seva filosofia músical i que, de fet, ens va molt be , ja que actualmemt no podem disposar de molts assaigs amb les orquestres professionals i per tant és bàsic dominar el gest perfectament per a poder comunicar gràficament els detalls de la interpretació i les idees musicals més profundes. També parlà sobre la experiència que tingué amb la seva orquestra de joves amb el mateix mestre, ja que es va desplaçar unes vegades a Munic i altres a frança amb tot el grup de joves, per a treballar-hi directament. Finalment l’altre company Jean-Dominique Krynen, coodirector del Conservatori de Paris, va ratificar tot lo dit anteriorment i resumí molt be els trets fonamentals de la manera de ser i de fer del mestre. Finalment es va cloure la jornada amb la projecció del film del seu fill Serge-Ioan, “el jardí de Celibidache”, un document impressionant que mostra els darrers anys de la seva vida, caracteritzats per una gran interioritat i profunda espritualitat. Els assistents van agraïr les ponències i també van intervenir directament amb preguntes i comentaris interessants, ja que molts d’ells el varen conèixer aleshores personalmemt. Una jornada sencera dedicada al Mestre, una iniciativa que fa que estigui i segueixi ben viu en el nostre interior.
