Jornada d’estudi sobre Celibidache a Bolonia

by | Des 12, 2012 | Celibidache

El dilluns dia 10 de desembre va tenir lloc una jornada dedicada a Sergiu Celibidache, organitzada per la Fundació cultural Alma Mater (adscrita a la Universitat de Bologna), a la Villa  Gandolfi Pallavicini, seu de l’esmentada entitat. Precisamemt, en aquest palau,  residí W.A.Mozart durant els mesos  que va estar a Italià a estudiar amb Martini. Ha estat, sens dubte, per a mi, una bona oportunitat de retrobar-me amb  antics companys d’estudi que aleshores apreciava molt i que feia  anys que no havia vist. La jornada constava de cinc ponėncies i dos proyeccions cinematogràfiques sobre el mestre. El comisari ha estat Alberto Martelli, també  alumne de Celibidache. Amb la seva dedicació i magnífica organització va conseguir crear  un clima molt positiu i que  es correspon perfectament a la temàtica proposada. Fa setze anys de la mort del mestre i vaig tenir la immensa alegria de  comprovar que la flama continua encara encesa.
Al començament es va proyectar el film de  Jan Schmit-Garre, “Celibidache”  i  que la majoria ja el  coneixiem. De nou, però, ens han colpit profundament les imatges  de la pel.lícula i ens ha fet  enyorar i recordar els bons moments que varem viure sota la seva tutela. Anna Quarenta, italiana, fou la primera ponent i tot i que no el va conèixer directament  feu una interessant glossa, basada en la seva recent tesi sobre la filosofia i les influències que rebé el mestre, tant de fonts occidentals (Tyssen, Hartmann i  Husserl) com d’orientals (budisme Zen etc). Va intervenir seguidament la Sra. Agnés Blanche, francesa, resident a Alemanya i reponsable del Centre Celibidache a Munic. Ella va fer una aplicació pràctica molt clarificadora  sobre la Fenomenología de la música,  potser massa simple per a molts de nosaltres, però que a més d’un asistent li devía semblar de prou interès. A la tarda varem participar els tres alumnes directes del mestre, per explicar les  experiències  que varem viure, cada un de nosaltres,  en aquell temps. La  meva disertació, amb un traductor,  estava basada principalment  en el temps d’Stuttgart (del 72 al 81), el curs de direcció d’orquestra a  Trier ( l’any 77) i sobre els seminaris de Fenomenología a l’Universitat de Mainz (del 79 al 81). Vaig explicar amb detalls  la meva  intensa  i interessant relació amb el mestre en una època gloriosa , en la que Éll  mostrava una energia enorme ( ens superava a tots plegats) que, juntament amb la seva, aleshores, actitud sociable , fou d’un gran ajut per a la nostra formació, tant  humana com musical. El meu company Leonardo Gasparini, actual director de l’orquestra de Guadalajara (Méxic), va resaltar la importància de la técnica gestual  del Mestre, que  integra tota la seva filosofia  músical i que,  de fet, ens va molt be , ja que actualmemt  no podem disposar de molts assaigs amb les orquestres professionals  i per tant és bàsic dominar el gest perfectament  per a poder comunicar gràficament els detalls de la interpretació i les idees musicals més profundes. També parlà sobre la experiència que tingué amb la seva orquestra de joves amb el mateix mestre, ja que es va desplaçar unes vegades a Munic i altres a frança amb tot el grup de joves, per a treballar-hi directament. Finalment l’altre company Jean-Dominique Krynen, coodirector del Conservatori de Paris, va ratificar tot lo dit anteriorment i resumí molt be  els trets fonamentals de la manera de ser i de fer del mestre. Finalment es va cloure la jornada amb la projecció del film del seu fill Serge-Ioan, “el jardí de Celibidache”, un document impressionant  que mostra els darrers anys de la seva vida, caracteritzats per una gran interioritat i profunda espritualitat. Els assistents van agraïr  les ponències i també  van intervenir directament amb preguntes i comentaris interessants, ja que molts d’ells el varen conèixer aleshores personalmemt. Una jornada sencera dedicada al  Mestre, una  iniciativa que fa que estigui i segueixi ben viu en el nostre interior.