El propassat dimarts va tenir lloc, al Palau de la Generalitat, la presa de possessió del nou president Pere Aragonés. L’acte fou breu, auster i carregat de simbolismes, amb pocs convidats, seguint el protocol Covid19 d’una manera correcta. El president, és el més jove de la història i per això, segurament, va voler que fos un acte modern i adequat a l’actualitat. Ara bé, El que de cap manera es pot acceptar és la versió lliure, que vàrem haver de suportar de l’himne nacional de Catalunya, en el dia més solemne de la política catalana. A part d’introduir-hi una sèrie de canvis en la lletra original, pel meu gust una acció totalment errònia, ja que la lletra dels segadors fa referència a uns fets concrets i en una època determinada, el que em molesta més fou la versió fluixa, dèbil, carregada d’efectes aflamencats i que no tenen res que veure amb el tarannà reinvicatiu que exigeix. Mai s’hauria d’haver admès, en un acte com aquest, la mostra d’una versió, sense força, i fou, més aviat,una senyal de submissió, incapaç d’afrontar cap embat democràtic, ni de trencar les cadenes que calen. En fí, un despropòsit dels grans. I em pregunto el perquè?. Segurament s’han perdut els papers i la perspectiva. De nou un acte de submissió catalana…..els tres-cents anys ho certifiquen.