L’hostalera

by | febr. 25, 2017 | teatre musical

Ahir vaig assistir a una representació de l’obra teatral de Goldoni ” L’Hostalera” al teatre de la Biblioteca de Catalunya a càrrec de la companyia La Perla 29, amb els protagonistes Laura Aubert i David Verdaguer.  Impresionant  fou la presentació de la sala, com si el públic també estigues en escena ja que ocupaven les cadires i no ens sentíem  espectadors. Fins i tot ens varen oferir menjar i beure, al entreacte. Els mateixos actors, tots ells relativament joves, ens van mostrar molt bones maneres i interpretacions dignes de mencionar. Ells mateixos, durant les pauses i al final mostraren les seves qualitats com a instrumentistes i com a cantants. Avui dia, la nova fornada d’actors estan realment  formats i  de manera integral, totes les facetes de les arts. Malgrat aquest sentit reconeixement voldria donar la meva modesta opinió sobre la interpretació, sempre valorant-la a un alt nivell. Observo que els actors joves s’expressen de manera natural, sovint com si no estiguessin en escena, és a dir parlen com en la vida normal (al contrari de com  ho fa en Flotats, que pel meu gust sempre sobreactua). Aquesta actitud, que pot ser positiva, crea sovint una certa angúnia, ja que entendre tot el que diuen, a aquesta diguem velocitat normal, és una tasca sovint difícil quan l’espai és gran i s’està en escena. És cert que l’escena, des del punt de vista sonor està amplificada i per tant no hi ha problema de que arribi la font sonora, però caldria exagerar la dicció, ser  una mica més expressiu i per tant més lent, de manera que es pogués sigui millor els diferents diàlegs dels actors i sense abandonar la naturalitat. D’altra banda hi han moments en que, segons quina situació, p.e. en un moment de tensió  o d’enuig,  els crits emesos  i l’amplificació, molesten molt. Potser caldria evitar la dita “associació fatal”: més fort /més ràpid. En fí,  penso que podríen  exagerar una mica més l’expressió de la parla i  per tant mirar d’actuar una mica més,  encara que sigui en detriment d’una suposada naturalitat que tampoc cal perdre.
Malgrat aquests comentaris felicito a tots aquests joves i a la direcció de l’obra pel muntatge excelent que ens oferiren.
Gràcies.