Per a mi ha sigut una pèrdua molt sentida i de segur per a molts que el van conèixer. Coincidí per darrera vegada amb ell a l’estiu del 2005 a Cadaqués, ja que aleshores, com a responsable del Festival Internacional de música, vaig poder convidar a l’Octeto Ibérico de violonchelos, que ell dirigia. Tinc un molt bon record d’ell, no solament des del punt de vista musical sinó per la qualitat humana que desprenia a cada moment: sempre de bon humor i ple d’energia positiva. El concert a l’església, la trobada de violoncels a Portlligat i la seva participació en els diàlegs d’art, aportaren al festival una nota d’optimisme i de suport, que sempre he agraït. Ara , al morir, he sapigut l’edat que tenia i he quedat sorprès ja que la seva energia vital no feia, de cap manera, sospitar que aleshores en tenia 90. Segur que el tindrem sempre present a la memòria.