El bloc d’en Francesc Llongueres
Mor Krzysztof Pendecki
Acabo de llegir la notícia de la mor del compositor. M’ha afectat considerablement. Sempre he considerat que va ser un dels creadors que vaig admirar de jove, quan encara no m’havia decidit a fer la meva carrra musical. Aquesta carrera ha estat centrada en tres àmbits ; la direcció d’orquestra , la pedagogia i la composició. Els meus estudis a Alemanya es varen...
L’art d’ensenyar i la llibertat d’aprendre.L’escolta, el gest i el descobriment en la pedagogia musical
Des de la primera respiració fins a la darrera, l’ésser humà —i probablement també la resta d’espècies— viu immers en un procés continu d’aprenentatge. Aprendre no és una activitat puntual ni limitada a l’escola o a la joventut; és una necessitat constant que forma part de la pròpia supervivència. Des del primer moment observem el món amb els sentits. Mirem,...
Més enllà de la violència. El conflicte i la seva resolució: una mirada des de la música
La violència no duu enlloc. I em refereixo a qualsevol mena de violència: física, verbal, econòmica o ideològica. Sovint pensem que aplicant-la resoldrem un conflicte, però en realitat el que fem és alimentar-lo. Pot semblar que, a curt termini, el problema desapareix, però no és així. El conflicte es reforça, s’arrela més profundament i reapareix tard o d’hora,...
Més enllà dels “ismes”. L’art com a espai d’unitat davant les etiquetes
Cal pensar que les etiquetes i els ismes no en facin perdre la perspectiva. Les paraules acabades en -isme sempre m’han provocat una certa incomoditat. No perquè no siguin útils, sinó perquè massa sovint acaben convertint-se en fronteres. Les etiquetes serveixen per catalogar, organitzar i distingir; ens ajuden a comprendre el món i a simplificar-lo. Però en aquesta...
Ocupar-se o preocupar-se. Una reflexió musical en tempo interior
Un sac ple de preocupacions que cal buidar Les preocupacions són una característica intrínseca de l’experiència humana. Sovint pensem que cal evitar-les, però en realitat el que convé és aprendre a regular-les i gestionar-les adequadament. La preocupació té funcions que no podem ni hem de rebutjar: ens permet anticipar problemes, preparar-nos davant possibles riscos...
Quan l’art competeix amb ell mateix. Reflexions sobre concursos, premis i el sentit de la música.
Sempre he considerat, en qualsevol àmbit de la vida, que el reconeixement a la feina ben feta és no només positiu, sinó necessari. Reconèixer una trajectòria exemplar, homenatjar una persona que ha estat un referent social o professional, posar en valor l’esforç sostingut i honest, tot això contribueix a dignificar una comunitat i a oferir models que poden inspirar...
Lleure i consciència. De l’entreteniment a la música profunda
Al llarg de tota la nostra existència som constantment conscients tant de les nostres capacitats com de les nostres limitacions. És natural desitjar tenir més capacitats i menys límits, i també és cert que, amb esforç, voluntat i aprenentatge, podem avançar en ambdós sentits. Tanmateix, sempre acabem topant amb alguna frontera final. I això, lluny de ser un...
La pau com a equilibri interior. Variacions sobre el jo, el tu i l’escolta compartida
La pau no és un estat que arribi des de fora ni una concessió del món; comença, necessàriament, en la relació amb un mateix. Només quan som capaços d’habitar-nos amb serenor podem aspirar a una pau real amb els altres. Sempre he pensat que cada ésser humà porta dins seu un espai profund on s’allotja una consciència que va més enllà de la individualitat. Un jo...
Orquesta Sinfónica del Conservatorio Profesional de Santa Cruz de Tenerife
Una vez más, un proyecto ilusionante con jóvenes músicos. Siempre me ha interesado profundamente el contacto con los jóvenes y la posibilidad de motivarlos. Su apertura natural a lo nuevo, la curiosidad y el entusiasmo con que acogen las propuestas hacen que el trabajo con ellos sea especialmente fértil. Con los jóvenes, todo es posible: escuchan, experimentan, se...
Entre interior i món. La música com a comunicació
L’ésser humà viu constitutivament entre dues dimensions inseparables: d’una banda, la soledat de l’individu conscient de si mateix; de l’altra, la pertinença al grup humà i, en un sentit més ampli, al conjunt de la natura. Aquesta doble condició marca profundament la manera com ens relacionem amb el món, amb els altres i amb nosaltres mateixos. Quan la persona es...
Els quatre nivells del viure plenament. Música i consciència
A part de sobreviure, els humans desitgem viure de la manera més plena i feliç possible. Sabem què vol dir sobreviure, però no sempre tenim tan clar què significa ser feliç. De fet, la recerca de la felicitat pot ser entesa com una prolongació natural de l’instint de supervivència: no n’hi ha prou a existir, també volem existir bé. Hi ha moltes experiències que ens...