Abans d’ahir va morir un gran músic, en Ravi Shankar. Sempre el vaig admirar molt, per la seva sensibilitat, la seva tècnica instrumental, però sobretot la capacitat d’improvissar. La seva música sortia de l’ànima directament. El vaig sentir per primera vegada (i darrera) al Palau de la Música , als anys 60 i he anat seguint la seva trajectòria musical al llarg de tota la seva vida. Com tots els grans, mai morirà en el nostre imaginari. Va saber interactuar amb l’occident a través de la música, amb els Beatles, els Rolling, Menuhin i molts d’altres, aportant les bases espirituals que la seva cultura imposa a la comunicació musical. Ara tenen el seu llegat les seves filles, Aniuska i Nora Jones ( no era conscient de que era filla seva), que amb la seva musicalitat portaran de ben segur la senyera del seu pare ben alta. Gràcies Ravi!
