1- Aquest esquema mostra el pla formal pensat pel primer moviment del Concert nº 1 en fa# menor, per a piano i orquestra de Rachmaninoff.
2- La “forma sonata” consisteix en contrapossar dos temes de diferent caràcter .En la primera fase (esposició, de blau) es plantejen el màim contrastats. Veiem que el “pols” o velocitat d’exposició del tema A és “moderat” i es presenta en la tonalitat principal de Fa# menor i que contrariament el tema B es presenta en La Major i el moviment és més animat (allegro). Aqui observem que cada tema té dues parts.Si mirem a la fase darrera (reexposició) veurem que els temes estan a la mateixa tonalitat (no es crea tant contrast). Al començament observem una introducció en la que els instruments de vent i el piano creen un clima enèrgic, juvenil i els temes que proposen després participaran també en la construcció de tota la peça. La part central la domina el “Desenvolupamen”. Ací els dos temes A i B i els de la intruducció apareixen en plena interacció i exposats en tonalitats allunyades i en caràcters diferenciats creant la tensió necessària. La fase de l’Exposició i del desentvolupament en diem divergent, justament per les contradiccions que es manifesten i la fase de la reexposició i el final es diu “convergent” ja que tots els factors aparareixen, ara no tant contrastats. Observarem que hi han transicions entre els temes i les fases i que al final hi figura una cadència del solista i una Coda o fragment conclusiu.
2- La “forma sonata” consisteix en contrapossar dos temes de diferent caràcter .En la primera fase (esposició, de blau) es plantejen el màim contrastats. Veiem que el “pols” o velocitat d’exposició del tema A és “moderat” i es presenta en la tonalitat principal de Fa# menor i que contrariament el tema B es presenta en La Major i el moviment és més animat (allegro). Aqui observem que cada tema té dues parts.Si mirem a la fase darrera (reexposició) veurem que els temes estan a la mateixa tonalitat (no es crea tant contrast). Al començament observem una introducció en la que els instruments de vent i el piano creen un clima enèrgic, juvenil i els temes que proposen després participaran també en la construcció de tota la peça. La part central la domina el “Desenvolupamen”. Ací els dos temes A i B i els de la intruducció apareixen en plena interacció i exposats en tonalitats allunyades i en caràcters diferenciats creant la tensió necessària. La fase de l’Exposició i del desentvolupament en diem divergent, justament per les contradiccions que es manifesten i la fase de la reexposició i el final es diu “convergent” ja que tots els factors aparareixen, ara no tant contrastats. Observarem que hi han transicions entre els temes i les fases i que al final hi figura una cadència del solista i una Coda o fragment conclusiu.
