Està clar que el sistema que la societat, actualment, aplica al món mundial no acaba de funcionar. Crec, però que això no canviarà, més aviat arribarà a autodestruint-se. L’home té moltes capacitats però també moltes deficiències. La “globalització”, que, en un principi sembla que hagi de crear oportunitats i relacions positives per a tothom, ha servit justament per tot lo contrari. El resultat, fatal per a la societat en general; més pobres, més rics etc. Els interessos dels poderosos han prevalgut i el resultat és una gram desigualtat entre els humans. D’aquí venen els grans problemes que avui dia tenim que afrontar. L’home és un ser, malgrat la seva individualitat, un ésser social i de la natura, però cal establir un equilibri just que li permeti créixer en tots els àmbits i sentits. Si aixó no és possible ens carreguem la natura i creix el malestar social etc.u
La cultura i totes les seves manifestacions, també la música, teòricament aporten a la societat aquesta unió o trobada de les diferents sensibilitats i emocions. Evidentment el mercat també s’en aprofita oportunament.
Ara amb la pandèmia tothom se n’adona que la cultura i la música sobretot és important tíssima per a les relacions humanes. Els músics els cantants necessiten tocar, cantar pels demés. No es pot concebre l’art si no és pels demés. Fins i tot per un músic pot ser frustrant tocar sol. La satisfacció màxima és fer-ho pels demés.