- El “CARÀCTER DEL MOVIMENT”
- A cada fragment musical (sigui un motiu, una frase, una secció, un període o fins i tot un moviment sencer) li podem adjudicar una manera de ser o caràcter que està íntimament lligat a una reacció afectiva interior de la nostre consciència o pensament musical. Són varis els elements que el determinen:
- En primer lloc tenim “EL POLS MUSICAL” que és la unitat d’energia que li dona caràcter al moviment, i és com una mena de batec constant i regular. La velocitat del pols pot ser ràpida (expressant vitalitat, energia, etc ) , moderada (mesura, calma, etc.) i lenta ( profunditat, gravetat, etc.) . El pols musical es pot articular en unitats energètiques superiors obtenint el que diem compàs de dos pulsacions, els de tres , el de quatre etc.. A banda, el pols musical segons la seva subdivisió pot tenir el caràcter binari (divisió en 2, 4, 8, etc.) o ternari (divisió en 3, 6, etc.) Cada situació comporta una reacció afectiva específica.
- – “LA TONALITAT”(comentat en l’anterior resum), és també un dels factors importants a considerar. Les cultures antigues (dels grecs, en endavant) ja coneixen les relacions i diferències existents entre els tons i ja aleshores varen definir les “escales” o “modes”, que eren utilitzats en situacions diferents per expressar estats anímics concrets. Des de l’adveniment de l’era harmònica (el barroc) i fins als nostres dies, la tonalitat de cada nota ve expressada en mode “Major o menor”. El Major és alegre i el menor és trist. La tonalitat ve definida per les funcions tonals principals: la tònica o fonamental (T); la dominant (D) i la subdominant (SD), situades respectivament a la quinta superior i al’ inferior de la fonamental. Aquestes funcions provoquen les tensions i distensions que defineixen la Tonalitat. La Tònica representa el PRESENT, la Dominant el FUTUR i la Subdominant , el PASSAT.
- L’ARTICULACIÓ també és responsable directe del caràcter.Utilitzem aquest terme d’una banda per a distingir els diferents fragments i parts dels mateixos i d’altra ens mostra la manera de presentar-se dels elements, des del punt de vista de dicció: curt, llarg, destacat, lligat, salts etc.
- LA INTENSITAT o dinàmica dels sons, ens mostra la tensió interna, també defineix un caràcter segons la força que hi apliquem a cada moment.Tenim una gamma, prou extensa, entre el molt fluix i el molt fort (ppp; pp; p; mp; mf; f; ff; fff)
- EL TIMBRE o color fa referència als diferents instruments o als registres utilitzats i evidentment l’elecció d’un timbre específic ens modifica el caràcter.
- NOTA: Aquests són els principals aspectes que hem de tenir en compte en el moment de definir el caràcter d’un fragment.Ni han d’altres que ja anirem incorporant. Es poden combinar i cada un d’ells pot mantenir-se regular o variar. Així si el pols canvia la seva velocitat parlem d’acceleració o desacceleració; si ho fa la Tonalitat, diem que modula cap a una altra tonalitat, si és la Intensitat diem que creix o decreix etc..
- Es va parlar de la llei còsmica de MAX PLANCK i de la seva definició: : Tot cos elàstic, al ser modificat per una força exterior a ell, es posa a vibrar, però no solament en tota la seva integritat, sinó que es divideix en dos, tres, quatre, etc. i fins l’infinit. Cada divisió representa un vibració i per tant sons relacionats pel nombre o els harmònics del so. D’aquí ve la Tonalitat i també els altres conceptes musicals que hem comentat com el timbre, l’articulació, el pols, etc..
LA PROPERA PRÈVIA & CONCERT TINDRÀ LLOC EL DILLUNS DIA 13 DE GENER A LES VUIT DEL VESPRE (UN QUART D’HORA ABANS PER LA COPA DE BENVINGUDA).ES COMENTARÀ EL CONCERT DELS DIES 18 I 19 A L’AUDITORI AMB EL PROGRAMA SEGÜENT: MAHLER 7A SIMFONIA.