Ahir vàrem assistir a un dels concerts programats del 50 FMC, que tingué lloc a la sala de la Societat la Amistat. El nou director Philippe Do, cantant d’opera, ha configurat una programació, prou interessant, sense grans figures però pensada per a arribar a un públic el més variat possible. S’ha de lloar la tasca realitzada per l’anomenat responsable per a aconseguir aquesta nova convocatòria, sens dubte recorrent als seus contactes i amistats, tenint en compte els pocs recursos economics que ha degut tenir.
El Festival nasqué els anys 70 i fou un dels primers a la costa brava. Al cap de pocs anys assolí ja, gran prestigi gràcies a la participació de reconeguts artistes de nivell internacional. Amb el temps i fins el dia d’avui hi han hagut diferents responsables, que honestament van aportar el seu personal gra de sorra fins arribar als nostres dies.
Jo tingué l’honor de dirigir-lo del 2003 al 2007. Fins aleshores el festival tenia una programació bàsicament clàssica amb figures prestigioses (Rampal etc, la formació de l’orquesta de Cadaqués etc). El meu objectiu era d’obrir el Festival a altres estils musicals i activitats paral·leles per a apropar-ho al un públic més ampli, això si, amb una estructura ben clara i definida. Pretenia, però definir una línea pròpia i específica i per això vaig proposar la creació d’una fundació mixta pel FESTIVAL i potser altres activitats culturals de la vila per a fer possible un millor recolzament econòmic i donar un caràcter específic, no depenent dels directors ni de l’ajuntament de torn. Aquesta idea no es va considerar i ara el festival navega d’una banda a l’altra sense un objectiu concret.
Això no treu que es pugui escoltar moments emocionants com és produí en el concert d’ahir del guitarrista Paco Peña, un músic sensible, un referent de la guitarra, dotat d’una tècnica exquisida i una creativitat que va quedar palesa en l’obra “Rèquiem per a la terra”, de la que s’interpretaren alguns fragments amb la participació d’un cor de cambra improvisat, però efectiu i uns cantants flamencs. Potser a la primera part hauria canviat l’ordre de les peces per aconseguir un millor contacte i acomodar al públic per a escoltar millor les interpretacions. Felicitats a la organització per haver propiciat aquests moments tant especials.