Aquesta extraordinària peça musical la va compondre Rachmaminoff durant la seva estada a Villa Senar a Hertenstein (Suïssa) el 1934. L’estrena tingué lloc a Baltimore sota la direcció de Stokowsky i ell mateix al piano. Es va tocar unes 46 vegades i fou sempre un èxit absolut. Es podria considerar com el 5è concert de piano. La forma s’anomena Tema amb variacions i de fet ja altres compositors com Liszt, Txaikowsky i Franck l’havien utilitzat.
VEURE VÍDEO: http://youtu.be/gfOFX0OxE9U
Aquest esquema formal divideix la peça en tres parts, com si fos un concert de piano amb tres moviments.
Utilitza com a tema principal el darrer( el 24) Caprici en la menor de N.Paganini.És un tema que també van utilitzar Brahms, Lizst, Blacher i altres. A demés hi figura el tema del “Dies Irae” provinent del cant pla i que fa servir en una altra composició,” l’Illa de la mort””. Sembla ser que el coreògraf Forkine li va demanar un ballet sobre Paganini i el resultat fou aquesta obra. L’argument va a l’entorn de la llegenda de Paganini i el seu pacte amb el diable a canvi d’obtenir beneficis en l’amor, l’art etc. Paganini (PG)està simbolitzat per el tema principal i els mals esperits amb en tema del “Dies Irae” (DI). Observareu que en les variacions 7, 10, 22 i 24 apareix el “Dies Irae” (DI), mentre que en les demés predomina el de Paganini (PG). El primer i darrer moviment estan escrits en la tonalitat de La menor i en el moviment central (a partir de la 12) va passant per Rem, Fa Major, Si bemoll menor fins arribar a la variació 18, en Re bemoll . Aquesta és la més lenta, lírica i romàntica amb el tema de Paganini invertit i que, per la seva bellesa, ha donat la volta al món. També és interessant la nº 22 amb la “Marxa del suplici”. Si seguiu l’esquema observareu els canvis de caràcter que realitza el compositor en cada una de les variacions, sempre amb els temes esmentats. El vídeo és un resum de tota la composició.