Concert de Primavera

by | març 11, 2013 | Cobla Vila d'Olesa

concert de Primavera 2013

L’activitat principal d’una cobla de sardanes és, evidentment, l’actuació a l’aire lliure en les ballades o els aplecs populars de sardanes.
El suport musical d’una cobla en directe, pels que ballen és important, però sovint els músics se senten aïllats en el seu pòdium i certament poc escoltats. Sempre que assisteixo a una Ballada de sardanes m’estranya molt que la gent no escolti a la cobla atentament, almenys a començament de cada peça, en el moment en que no es balla i que caldria escoltar la interpretació musical i també reconèixer l’estructura formal en l’acte de comptar la durada i distribució de les passes etc.
Els músics, conscients d’aquesta situació – diguem-ne d’un cert oblid- acaba tocant estrictament les notes, de manera mecànica i sense l’interès necessari que requereix i mereixen les obres musicals.
És important que una cobla faci també concerts, com si fos una orquestra, d’aquesta manera els músics se senten escoltats pel públic i això comporta un esforç en la preparació de les interpretacions i el conjunt creix i puja de nivell.
Aquest és el cas de la Cobla Vila d’Olesa, que actualment tinc la satisfacció de dirigir i de preparar.
Ahir va tenir lloc en el Casal d’Olesa de Montserrat el concert tradicional de Primavera que té lloc cada any per aquestes dates. En aquest concert interpretàrem obres d’Agustí Cohí Grau, com homenatge al mestre recentment traspassat: les sardanes “Ermita de la Roca”, “Rupit” i “Borradà” i el concert de Violí i Cobla (Stanislav Stepanek, violí), amb la presència a la sala de la seva vídua Mercè Prats i del secretari de l’Associació de Mestres directors” Jordi Gragallo que glosà la figura del Mestre. A la segona part interpretàrem la suite de J.Serra “Impressions camperoles” i les sardanes “Pedregada” de J.Garreta i “Camperola” d’E.Toldrà.
El concert ha servit per a cohesionar la Cobla i també ha sigut una ocasió per avançar des del punt musical i recuperar l’autoestima personal de cada músic al ser conscients i saber que el públic s’els escolta.